La medicació ciutadana és un model de gestió de conflictes en què dues o més parts enfrontades prenen protagonisme en la recerca de solucions, s'escolta cadascun dels participants i s'arriba a solucions negociades i consensuades amb el compromís d'acomplir allò que es pacta.
Tot aquest procés està dirigit per un tercer neutral, el mediador o la mediadora, orientat cap a la consecució d'un acord satisfactori per a les parts, tot respectant els seus interessos i les seves diferències.
La mediació, a diferència d'altres sistemes de resolució de conflictes, defugint paternalismes, fa que la responsabilitat dels acords presos recaigui en les parts, fent-les protagonistes en la solució del seu conflicte. Durant el procés de mediació es treballa perquè la relació entre les parts no sigui jeràrquica, sinó de col·laboració i d'interdependència en l'elaboració pactada dels acords.
La mediació ciutadana és un recurs que té en compte les persones i que permet, davant d'altres procediments, reduir els riscos econòmics, emocionals i d'inversió de temps.

Tipologia de conflictes que atén el servei de mediació:

- Conflictes veïnals (sorolls, neteja, mal entesos, animals, instal·lacions, humitats, etc.)
- Conflictes comunitaris (problemes que involucrin tota l'escala d'un edifici)
- Conflictes de barri o relacionats amb l'espai públic (entre diferents edificis o en relació a espais comuns, bars, locals comercials, etc.)
- Conflictes educatius: originats a l'àmbit educatiu (escoles, instituts, assetjament escolar)
- Conflictes amb/entre joves
- Conflictes familiars: intergeneracional, separacions i divorcis, herències i conflictes avis-fills.
- Conflictes d'activitats econòmiques: lloguers i consum
- Conflictes associatius: originats en el si d'una associació, o entre diverses entitats, o entre entitats i ciutadans/nes
- Àmbit de les prestacions substitutòries, en relació amb mesures reparadores